El divendres 9 de Maig de 2025 va tenir lloc la sisena edició del repte. Aquest cop varem ser 10 els ciclistes que completarem el repte sencer i com sempre un altre nombrós grup va fer moltes pujades amb nosaltres.
Aquest any te encara més mèrit ja que les primeres pujades les varem fer sota la pluja, que va seguir apareixent en alguns altres moments del dia.
El dia abans va estar una mica mogudet dons van venir a casa a filmar els de la La Sexta i varem fer algunes entrevistes a Catalunya Ràdio. Fins i tot, abans de marxar cap a Montserrat a les 2 de la matinada, van fer una conexió en directe a La Nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio.
Aquest any haviem incorporat a l’equipació uns bonics mitjons i alguna peça d’hivern. Però sens dubte, la millor decisió va ser fer uns bidons solidaris que ens van ajudar molt a la recaptació. En varem fer 500 pensant que ens costaria molt de col.ocar i força dies abans del repte ja estàven tots venuts. Moltes gràcies!
Això ens va ajudar a batre el rècord de recaptació, arribant als 17.500€, gairebé el doble de l’objectiu de 8.848€, un Euro per Metre. En total ja hem superat els 60.000 € que sens dubte estan ajudant a avançar en la recerca de la cura del DIPG. Us deixo l’enllaç a la campanya de recaptació ja finalitzada.
El dia de l’entrega del taló varem fer una visita guiada al nou Pediàtric Càncer Centre Hospital, tot un referent a nivell mundial i financiat íntegrament amb donacions de particulars i entitats privades.
La noticia la va recollir la web de Sant Joan de Déu.
Pedalades solidàries direcció Montserrat per lluitar contra el DIPG
Us deixo també l’enllaç a la meva activitat d’Strava d’aquell dia, on trovareu moltes dades, comentaris i fotos de l’activitat
Pel que fa referència al repte en sí, enguany la logística va estar molt millorada. Amb tots els permisos en regle, varem instalar una carpa a la zona del Monestir, al mirador dels Apòstols que és on fem mitja volta. Teniem avituallament i una cafetera, cosa que va fer la delicia dels ciclistes, ja que un café i especialment quan fa fresca, s’agrageix molt. Des d’aqui un gran agraiment al Gil i el seu fill Oriol, per estar donant suport durant tot el dia i part de la nit.
També, varem rebre la visita per la tarda del pare Abad, que sabedor de l’activitat i el motiu que l’origina, no només va donar el seu vist i plau sino que va voler venir a saludar-nos personalment.
El repte va començar a les 3 de la matinada, plovent. Així que abrigats i amb calma varem començar a fer les pujades. No va ser fins la quarta pujada, cap a les 7 que va deixar de ploure. Llavors varem aprofitar per canviar-nos de roba, menjar una mica i seguir ja amb llum de dia, roba seca i una temperatura millor. Aquestes 4 primeres pujades van passar factura a més d’un, ja que el dia és molt llarg i els excesos inicials s’acaben pagant.
El dia va transcorre com és habitual en aquest casos. Amics que venen a fer pujades amb tu, converses, rises, parades per menjar. Un ambient molt maco amb gent que ens uneix la passió per la bici i les ganes de col.laborar en una causa noble. Amb tot això quan en alguna pujada apareix un moment de crisis, que sempre hi és, la cosa es torna més fàcil i entretinguda.
Cap a les 9 del vespre ja van anar acabant els primers i el darrer van ser passades les 12 de la nit. En total 10 finishers i només dos abandonaments. Entre els finishers hi havia 6 debutants: Jaime, David M, David C, Jesús, Dani i Mariano. I 4 repetidors: Marta, David P, Alberto i qui us parla. No sé que te més mèrit, fer-ho per primera vegada i enfrontar-se a un repte desconegut… o tenir la inconciència de repetir-ho sabent el que és. En qualsevol cas, la majoria dels debutants d’enguany ja han dit que volen repetir, cosa que em fa molta il.lusió.
També aquest any varem tenir algunes conexions en directe a programes de Catalunya Ràdio i una de molt entretinguda amb el programa de La Selva de TV3, del Xavier Graset. Us deixo el video, on la meva germana o fa de fàbula.
Així que una jornada fantàstica i amb ganes de repetir l’any vinent, que serà el divendres 8 de Maig de 2026.
Un dels participants, finisher anys anteriors, va patir un accident dies abans i no va poder venir. Al mes d’Octubre, un cop recuperat, va cumplir la seva promesa i va anar a Montserrat a fer tot solet l’Everesting. Jaume, ets un crack! També el Pep no va poder venir el dia previst i va decidir fer-lo sol en un altre lloc dues setmanes després. Com que els dos el van fer amb l’equipació oficial i van col.laborar ampliament en el repte, podem dir que enguany hem estat 12 finishers i per tant hem batut rècord.
Montserrat Everesting 